Arribada a l'illa O sud

Ei, aquell dia si que va ser ben estrany... ara ho recordem amb alegria, però en aquell moment no sabíem pas ben bé el què passava.

Ja ho sabeu, nosaltres vivim a la residència de l'Escolania de Montserrat, per tant moltes nits les passem allà. I quan ens llevem és el moment d'explicar-nos coses, perquè això d'explicar sí que ens agrada!

Com dèiem era un matí estrany. Semblava que tots haguéssim somiat. I això no passa sempre.

Ara ho recordem bé. L'un explicava...

Jo he somiat que érem a l'aeroport per anar a fer un concert. El nostre director ens donava moltes instruccions i els del nostre curs no les vam pas entendre, estàvem despistats. I és clar, ens vam perdre.

Total, per estrany que sembli ens vam trobar en un vol que no era el nostre.

I per complicar-ho més... van segrestar l'avió!!!!

Som un grup inquiet i... no podíem pas estar-nos sense fer res. Vam posar les nostres capacitats en marxa. En Quim es va concentrar. Ho sap fer. I com per art de màgia es van començar a sentir explosions. Els segrestadors i nosaltres ens havíem teletransportat de l'avió. La resta de passatgers estaven alliberats. I cadascú de nosaltres en unes bombolles.

Els segrestadors no sé pas on són, però nosaltres havíem caigut en una illa...

Doncs jo he somiat que estàvem a classe d'educació física i estàvem jugant un vint-i-u. Curiosament tots teníem 19 punts. En Joan tira la pilota, l'encistella i... no surt per l'altra banda!!!!

Mirem per sota, tot es veia normal.

De cop i volta apareix un remolí de colors que ens xucla.

Tot era fosc. Estàvem a un lloc que nosaltres no coneixíem. Semblava un passadís subterrani. Camina que caminaràs i al final... sortim en una illa rodona on al mig hi havia un gran llac.

Tant bonic com era i ara ens despertem...

Això no és res, el nostre somni... sembla propi d'un parc d'aventures de les bones. Començàvem un dia amb una classe de medi, parlant dels talps. De cop i volta comencen a tremolar les taules i les cadires i llavors mirem per la finestra i veiem que un talp gegant fa volar l’Escolania. Del cop volem i ens trobem sobre una balena que està al mar i pel seu espiracle, ens enlaire i anem a parar damunt 14 cigonyes que estan volant en aquell instant pel cel.

Ens deixen a terra ferma, però estem envoltats d'insectes. No sabem ben bé si són gegants o nosaltres ens hem quedat petits.

I quan una taràntula se'ns anava a cruspir d'una sola queixalada a tot el grup... ens han cridat que era l'hora de llevar.

Després de tantes experiències, de tants somnis, de tantes aventures... ens vam adonar que potser no érem a l'Escolania com cada dia, que no estàvem a la muntanya. Sino que realment ens havíem traslladat a l'arxipèlag Bongoh d'una forma misteriosa aquella nit.

Però d'entre les que havíem viscut, quina devia ser la bona? Com havíem arribat realment a Bongoh?